Veieu els que us deia del clima…no havia vist mai nevar tant!!!
S’ha passat dos dies sense parar quasi de nevar! Pero aquí tothom té pales i unes maquines petites per treure la neu i fer-se el seu propi caminet per sortir de casa!!
PD. ‘n’hi ha per agafar un infart’ amb tanta neu!
entro a la pàgina del editor del blog…
faig clic a afegir entrada nova…
Vol dir que torno a ser fora de casa, i que torno a tenir ganes de compartir amb tots les noves experiències que tinc la oportunitat de gaudir. Fa uns mesos escrivia des de Corea del Sud, a uns 10000 km al est, ara escric des de uns 10000 km a l’oest!
Estic a Boulder, tercera ciutat més important del estat americà de Colorado.
Com veieu en el mapa es troba al bell mig del país…a 1500 km del mar més proper! I això en que es tradueix? Doncs en un clima molt i molt continental…com si em trobes ben bé al mig de la estepa siberiana! L’ambient és molt sec, tinc els llavis tallats des del primer moment, i la pell de cocodril…(algun consell germaneta?)!
Boulder està situat al peu de les Muntanyes Rocalloses, una de les serralades més grans del món! El paisatge que em rodeja és totalment diferents al que estava acostumat a Corea, i no tan diferents d’algun dels indrets de Catalunya…és un paisatge similar a la Cerdanya, però a escala americana!
Tan sols porto una setmana…que l’ha he dedicat exclusivament a buscar el meu allotjament durant aquest 5 mesos! Però tot i això, ja m’he adonat d’alguns trets que fan Boulder una ciutat molt especial, fins i tot dins dels mateixos Estats Units d’Amèrica. No he vist n’hi un dels típics americans amb talla super XXXL. I la quantitat d’immigrants, llatins i negres, és gairebé zero, quan la proporció al país és del 30 per cent. Els propis autòctons l’anomenen ’The Boulder Bubble’ (La bombolla Boulder) ja que no representa una ciutat típica americana. I a què és deu?Doncs segurament a que el nivell de vida és alt, i a que la gran majoria del habitants son estudiants o viuen per la universitat. Actualment la universitat té 30 000 estudiants i la ciutat 100 000 habitants.
És una ciutat bolcada a la seva universitat insignia, Colorado University, una ciutat bolcada als estudiants, una ciutat bolcada als joves!
Què?? algú s’apunta a fer-me una visita??
una abraçada americana (és a dir 10 vegades la dimensió de les normals!)
xavi
PD: acabeu el post sabent una mica de geografia…perquè puguin dir ‘esta juventud està preparadissima’!
Estic a l’aeroport…m’esperen altre cop 14 hores de vol…per tornar a ser a terres conegudes
I la veritat és que el sentiment es força estrany! Fa un parell de setmanes tenia moltes ganes de tornar a casa, tornar a veure els amics i familia, i sobretot deixar de menjar arròs i sopes d’alga. Hagués pagat molt per agafar el vol a mitjans d’agost…
Però la veritat és que ara mateix tots aquests sentiments ja m’ha abandonat…i només penso en que probablement passarà molt de temps fins que no torni a trepitjar a aquesta terra que ara abandono, que m’ha brindat un munt d’experiències, aventures i amics, i que m’ha fet acumular un munt de records.
La veritat és que al veure tant a prop el final em venen al cap tot allò positiu de la meva estada i a la vegada penso en com era la meva vida a Catalunya amb les seves coses bones però a la vegada amb els seus inconvenients. La meva estada a Corea era molt i molt dinàmica, i al mateix temps modelable, vull dir res estava fixat i jo mateix em podia anar inventat el dia a dia, si no em m’agradava el café d’un bar en buscàvem un altre, o si alguna persona et deixava de fer el pes, intentaves conèixer d’altres…Tinc la sensació que torno a una vida on tot està més o menys escrit i que probablement trigaré en trobar-me en alguna situació que em sorprengui!
Suposo que la nostàlgia és un sentiment que acostuma aparèixer en aquestes ocasions i que segurament quan torni a provar les croquetes de la mare, o quan torni a estar a la Coca amb els amics, o pugui abrasar a les meves germanes, desapareixerà a poc a poc i apareixerà el sentiment del dolç records de sis mesos de somni.
M’agradaria poder definir la meva estada, per poder fer un post bonic per dir a deu a Corea com es mereix..però es molt difícil descriure l’aventura amb poques paraules. De fet m’en ve una a la ment ‘APRENDRE’…si! Crec que aquesta descriure una part molt important! Tinc la sensació que he aprés un munt, i no parlo del aprenentatge acadèmic..sinó l’aprenentatge de la vida!I per posar-vos un exemple fàcil i descriptiu: qui pot dir que sap com comportar-se davant una crisis nuclear? Sembla de pel·lícula, però com sabeu és la realitat! De la mateixa manera que una de les coses que més he aprés és a obrir la ment, a comprendre i entendre una societat i cultura tan distant a la nostra.
En fi no sé si serà el meu últim post…perquè soc conscient que us vaig dir que us passaria algunes fotos del meus viatges per Asia, així que algun dia d’aquest, quan torni a estar tranquil al escriptori de la meva habitació a Cardedeu escriuré una mica més, per anar acabant de completar el meu blog de viatge.
Fins d’aquí a algunes hores o fins a la propera (que espero que sigui aviat) al que us deixo a Corea!
Hola a tothom!!
per fi!!!! despres de molts dies de provar-ho per fi he trobat un lloc on poder descarregar les fotografies i penjar les en blog…des de l’ultim dia que vaig escriure a plogut molt!
En aquell moment tot just comensava el meu viatge a la Xina…i ara quasi acaba..de fet em queden 3 dies per tornar cap a Korea!
Pero he pensat que no posare totes les fotos interessant en un mateix blog, perque seria massa, dividire el meu viatge en tres: les megatropolis que he visitat, hong Kong i Shangai, el sud de la Xina, Guilin i Yangshou i per ultimun ultim post (o dos) amb la magnifica ciutat de Beijing!
Hong Kong i Shangai tenen bastant trets en comu, tot i que les dues tenen una historia i un present forsa diferent! Similutuds: en el dos llocs parlen xino, tenen port, i hi ha tantes botigues de Rolex com McDonalds. Diferencies: tenen moneda diferent, i en principi Hong Kong te unes lleis de mercat diferents a la del pais de la Xina..i dic en principi perque despres d’aquest dies a la Xina..la idea de la xina comunista..doncs mes aviat en queda poca..
Us deixo dos fotos de Hong Kong primer （se que en la segona la meva cara ‘es digna de admirar’ pero es q aquest orinador va molt i molt lent..i em fa molta mandra canviarla)..i despres dues de Shangai (tocar la panxa d’unbuda somrient dona bona sort i bona fortuna!xD)
Fins ben aviat..perque quan arribi a Korea podre torna a utilitzar el meu estimat portatil! i bloggejare tot el que no he fet fins ara!
una abrasada molt forta!!
hola a tothom!!!
sere breu i concis!! perque el temps vola i en un ciber cafe el temps equival a diners!!
Dimecres passat han comensat les meus preuades vacances! I no hem esperat un dia en agafar un avio i viatjar per a tot arreu on ens sigui possible!
Ara mateix escric des de Puerto Princesa que es la capital de la illa de Palawan, a les filipines! Aquest illa es talment el paradis… amb perdo de la meva estimada Menorca..pero aquesta illa juga en una altre lliga!
Disfruteu de les imatges i no us dic res mes!
La meva proxima destinacio es Hong Kong…em temo que tot el contrari d’aquests primer dies del meu tour asiatic!
PD. als teclats filipins encara no han arribat el accents!xD
Ei companys!!
Us vaig prometre les fotos i l’explicació de la meva excursió a la illa de les meravelles. S’ha fet espera, ho sé, però espero que us agradi l’aventura!
Posem-nos en situació: l’últim post era de divendres a la nit a punt de començar un pont de tres dies que teniem intenció de passar-lo a una petita i solitària illa del sud de Corea, que una amiga autòctona, Da Eun Kim, m’havia recomanat com a una del joies del país.
Ens vam llevar a les 6 del matí per agafar un bus que anava directe fins al port més proper a la illa, el viatge havia de durar 5.30 hores, penseu que era ben bé a l’altre punta de la península. Però ja se sap que les coses no surten com un s’ho espera, així que al arribar a la estació de busos a les 7 ens van dir que no quedaven places…així que vam pensar ràpid un pla B. i vam agafar un bitllets que ens duien a la costa est, a Sokcho, lloc famós per a les platges de sorra fina, el lloc d’estiueig preferit del coreans. A més està molt a prop del parc natural de Seoraksan, que diuen que és el més espectacular de Corea…i així ho penso jo també!
El trajecte va durar 3.30 hores i vam tenir temps de refer els plans i pensar que faríem durant el cap de setmana. Per cert, els companys de viatge eren l’Audrey, la Fanny i el Benoit! Teniem ganes de caminar pel parc natural així que vam decidir anar-hi directament. Teniem intenció de començar a caminar a la tarda i dormir en una de les cabanyes que hi ha repartides pel parc, on et deixen dormir per 5 euros, i continuar caminant l’endemà al matí! Penseu que és un parc natural enorme, que pots trigar més de 12 hores en arribar al pic i tornar, per això hi ha molts coreans que comencen a caminar de nit i tot! Per cert a l’entrada del parc hi ha un espectacular buda de més de 12 metres d’altura.
Segon problema que ens vam trobar, no hi havia places a cap de les cabanyes del parc! Resulta que al ser un pont de tres dies, tot els coreans havien tingut la mateixa idea que nosaltres…però no ens vam rendir i vam decidir per majoria simple que faríem bivac quan estiguéssim cansat de caminar! Mireu la foto de la nostra habitació! Per sort no ens va atacar cap dels tigres que diuen alguns excursionistes que veuen de tant en tant. El següent dia vam caminar tan com va poder…tot veient paisatges extraordinaris! I a les sis de la tarda tornaven a ser davant del buda! Havia estat molt bé, però aquest cop per majoria absoluta, vam decidir no tornar a dormir al parc!
Vam anar cap a Sokcho la ciutat turística de platja, vam gaudir d’unes cloïsses a la planxa, i vam decidir dormir a la platja, que tenia pinta de ser més còmode que la roca de la nit anterior. La veritat és que llevar-se amb l’escalfor del sol matiner i la remor del mar és un regal de la mare terra!
El matí següent vam dedicar-lo a passejar per Sokcho tot topant-nos amb coses curioses com ara aquest remolcador que permetia travessar el canal i anar d’un costat a l’altre de la ciutat. A mitja tarda vam agafar l’autobús per tornar…i vam sofrir l’operació tornada d’un pont de tres dies d’una metròpolis de més de 20 milions d’habitants…només dir-vos que el viatge de 3.30 hores va durar 8 h…riu-te’n del embussos del peatge de l’AP-7. Però en fi, que com que el cap de setmana havia anat tan bé, el viatge de tornada només queda com una anècdota més!
Bé doncs aquí acaba el relat, espero que us hagi agradat i que us quedeu amb la idea que encara que Corea sigui un país molt dens i que sembli que tot són ciutat grises, també amaga molt tresors naturals i increïbles que intentaré descobrir!
Hola amics!!
Som divendres al vespre i m’espera un interessant cap de setmana de tres dies! Sortosament els astres s’han alineats i ens han donat festa el dilluns, cosa que encara no havia passat mai en tota l’estada que porto aquí! Així que amb tres dies per endavant ens hem plantejat una bona excursió. Anirem a l’altre punta de Corea a una zona on hi han un munt d’illes a fer excursions! Ja us explicaré que tal ha anat, i espero penjar un munt de fotos precioses!
Bé doncs, anem al tema que volia anar! En aquestes dues últimes setmana han passat forces coses interessant però en vull remarcar dues, una més acadèmica i una altre de més lúdica!
Comencem per la acadèmica, que és més aburridota! Cada any la KWRA (korean water resource association) organitza un Congrés on es troben tots els experts en el tema de l’aigua i debaten sobre els temes d’actualitat, també conviden a experts de fora, japoneses, americans i australians. I també conviden a estudiants del sector, on hi entrem nosaltres!! La qüestió és que els estudiants coreans van d’oient, mentre que a nosaltres el nostre professor ens va demanar de preparar una presentació sobre la opinió dels estudiant espanyol respecte el projectes hídrics coreans! Així que en Carlos i jo ens vam prepara una exposició, òbviament en anglès, i la vam presentar davant de més de una cinquantena de oients, entre ells el president de la KWRA. A part de la nostra actuació vam poder assistir a un munt d’altres presentació, i la veritat és que va ser força interessant! A més la conferència era en una ciutat llunyana de Seul, així que ens vam quedar a dormir tots els estudiant i vam anar a sopar i beure junts! Va passar-ho molt bé! La única foto del tema, és del sopar..jejeje!
On surto amb les companyes de classe, Shinae, Ji young, Ji eun i el nostre professor, els prof. Choi! Els nostres companys de classes són molt bona gent, el problema és el professor, que el fa treballar molt i no els deixa temps per sortir, per això hem d’aprofitar les sortides acadèmiques per passar-ho bé!
L’altre tema que tinc ganes d’explicar-vos és el del festival de la Universitat i la performance del club de Taekondo! La setmana passada es va celebrar el festival de la Universitat de Incheon. Aquest dura tres dies on s’organitzen concerts i els diferents clubs de la uni preparen espectacles per presentar als altres alumnes. També és munten un munt de paradetes per tot el campus on es venen menjar i begudes i taules per tot arreu, a l’estil d’una festa major! Les paradetes les organitzen els club o facultats per treure’s uns dinerons…així que ja veieu tot plegat va resultar ens uns fantàstics dies amb un caliu especial! El moment estrella del festival és el concert del cantant famós, cada any en conviden a una, bé…famós, famós, només pels coreans…Per a mi el moment estrella era una altre! El taloners del concert eren ni més ni menys que el meu club de Taekondo, el meu club té molta fama, i són molt populars, per això a la seva actuació se li reserva un moment especial!
Veieu quina fila que feiem! Us asseguro que surto a les dues fotos, em sabeu trobar? Va anar molt bé i els nostres capitans estaven molt orgullosos de la actuació! Jo no tenia un paper massa rellevant a la actuació, però vaig trencar unes fustes i vaig participar en uns demostració de moviments. Tot i això el dia següent, molta gent pel campus em preguntava si jo era del club de taekondo! Penseu que hi havia gairebé un miler d’estudiant mirant…i que els estrangers som fàcil de veure!
Bé doncs ja veieu que aquestes últimes setmanes han sigut intenses i a la vegada molt bones! Vaig agafant, de nou, el ‘gustillo’ a la vida coreana, i tinc la sensació que anirà in creixendo! A veure si al final em farà pena i tot marxar!
Una abraçada a tots! I us prometo unes fotos del viatge d’aquest cap de setmana que té molt bona pinta!
