Hola companys!
El post passat no l’heu de prendre per exemple! Estava més ‘inspirat’ de lo normal i la situació també era més especial de lo normal! El post d’avui, però, serà un post normal, dintre de la normalitat que un pot tenir quan viu a l’altre punta del món!
Per sort sembla que les meves prediccions meteorològiques de l’última vegada es comencen a complir i la cosa sembla que s’estabilitza en tots els sentits, i que la tempesta sembla ja és lluny d’aquí! Començo a tenir la sensació de estar vivint un programa d’intercanvi en certa manera normal!
No sé si ho havia comentat mai però assisteixo a un curs de llengua coreana, fem 6 hores de coreà a la setmana! La veritat és que és molt interessant perquè ha part de l’estudi de la llengua pròpiament dita la professora ens ensenya cultura coreana, que d’altre manera no podríem aprendre. En va ensenyar, per exemple, com comportar-nos de manera educada davant de persones més grans, no sé si ho recordeu però el tema de la formalitat aquí a Corea és molt important! I també, i aquí és on jo volia arribar, en va ensenyar els vestits tradicional que ells anomenem HanBon! I no tan sols ensenyar sinó que vam poder provar-los i tot! Aquí teniu una mostra de la elegància!
No us penseu pas que la gent va vestida així pel carrer! Aquestes robes són per a diades especial com ara any nou, el festival de la lluna, o fins i tot la boda! Per a la cerimònia nupcial utilitzen els vestits amb colors més vius, i quasi sempre el color rosa per als nois! Així que ben bé aquesta foto pot ser molt similar a la de la meva boda…si és que finalment trobo una novia coreana! Per cert la meva ‘promesa’ en aquesta foto és la Audrey, una companya francesa de classe!
Bé doncs, poden respirar profundament amb tranquil·litat dono per acabat uns dels primers post normal!
Tot desitjant-vos una bona setmana santa, us envejo perquè aquí no la celebren, i sobretot molta sort per als culés, que dissabte tenim una gran cita! Per cert, veure el partit peti qui peti, encara que aquí seran les 5 de la matinada!
una abraçada!
Welcome to America! 
Tas wapo! La veritat esq no me le pugut acabar de llegir pq marxo de feste, final de examens :P, pero no volia perdre l’ocasio de tornar a ser el primer en comentar xD.
PD: S’et veu l’etiketa?
xDDD! no eloi no és l’etiqueta! És com una cinta de la samarreta sota la jaqueta!Que anava amb el equip complet, que et pensaves? bé doncs disfruta la festa i espero que tinguis exit amb els exmans!
Xaaaaaaaavi, Xaaaaaviiiii! -estic transcrivint literalment el que em diu l’àvia, entesos?- Que guapo que estàs, estàs molt interessant! He rebut la teva postal, molt maca i que m’hi ensenyaves el mot ‘hola’; m’agrada tot el que vas explicant en aquest bloc-diari. Pensava que era coreana la noia; tot i així és molt maca i feu molt goig tots dos -això jo tbé. ho dic, Xavi!-. Escolta, demà anem tots a veure el barça, cridarem molt perquè t’arribi un VISCCCCCAAAAAA el BARRRÇAAAAA!!! AH, m’agradaria saber com es pronunica ‘hola’ xq és molt difícil! Xaaavi, un petó molt gros de totes dues i gràcies per la teva postal tan mava, fins aviat!
Hola àvia i Laia!!!! O quin èxit el vestit, no? Doncs a lo millor m’he n’hauré de comprar un posar-me’l de tant en tant! M’alegro que t’hagi agradat la postal, no tenia clar si arribaria des de tant lluny, però bé veig que encara podem confiar en el sistema de correu ordinari! ‘hola’ es pronuncia així: annyohaseyo!
Espero que apallisem al Madrid! Jo intentaré donar-li tot el suport que pugui des d’aquí! No cridaré perquè no vull que em treguin punts de la residencia, jejeje!
una abraçada molt molt forta i records a la resta de la família!
El rosa et senta prou bé Xavi 😉 M’alegro molt que ja estigueu més tranquils! Peto
wow!!! you look very gooooooooooooooooood =)
really nice pic!!