Del soju al Bukhansan, i l’oci coreà

Bona matinada a tothom!

I dic matinada perquè ara mateix el meu rellotge posa 3:35 am! I no és que estigui estudiant durant tota la nit, com fan molts dels meus companys del dormitori, ja que ara tots els estudiants d’Incheon estan de mid-term exams i s’ho prenen molt molt en serio!Per cert la cosa és tan seriosa que el dormitori ha aixecat varies restriccions, com ara es pot tornar després de les 12 de la nit, per tal que els estudiants es puguin quedar tota la nit a la biblioteca, o la llum pot estar oberta 24 h, perquè tothom pugui estudiar amb condicions coherents! Però bé, jo tinc la sort de no tenir examens, i la raó que em manté despert fins tant tard és el partit de la final de la copa, això de ser culé a l’altre punta del món no és feina fàcil…però com que es porta al cor es fa aixó i més!

Bé doncs, anem al tema! Aquest dissabte vam anar al Bukhansan a passar el dia! I que és aixó? Per sort no és ni un centre comercial, ni un restaurant de barbacoa, sinó una muntanya a 20 minuts del centre de Seul! La veritat és que tenia moltes ganes de fer alguna excursioneta, així que com que dissabte feia un sol esplèndid i una temperatura considerable no ens ho vam pensar dues vegades! Tot i que no us penseu que vam fer l’ascensió al Everest, és una muntanya que té varies parades de metro i tot, i a la primavera està bastant concorreguda per una munió de coreans que intenten buscar una mica d’aire fresc! Heu de pensar que és un estil de Serra de Collserola, que la ciutat li arribar ben bé fins als peus, peró 4 o 5 vegades més gran! Aquest tipus de muntanyisme metropolità (i dic metropolità perquè en cap moment perds de vista la massa urbana) és un del ocis preferits de la població coreana! La imatge és força curiós perquè s’ho prenen molt en serio i van molt ben preparats, així que pots veure grups de gents amb xiruques i pals, asseguts tranquil·lament esperant al metro a Seul Station. Aquí teniu una foto del gran grup d’alpinistes (Fanny, Audrey, Ari, Benoit, Carlos, Jose, Samuel i jo) i una foto del pic del Bukhansan, que sembla les rambles el dia de St Jordi!

Aquest oci tan saludable va acompanyat de l’altra gran afició coreana que tot coreà dur a terme més d’un cop per setmana: el Soju! No sé si ja havia parlat d’això, però el Soju és una beguda alcohòlica, 20 %,  feta d’arròs. És molt popular, i no és pot entendre la cultura coreana sense parlar del Soju. Es beu amb gots de xupito sense mesclar-lo amb res i ben bé se’n poden beure un parell o tres ampolles per persona en un sopar! Per a la societat coreana el fet d’emborratxar-se fins alts nivell no es beu amb mals ulls, tot el contrari, beure molt és un acte de noblesa que et fa respectar davant els teus companys! Així que no és estrany que sortint del bar et topis amb un grup d’empresaris ben mudats, amb les americanes i corbates, caminant en ziga-zaga, o que sopis al costat d’un grup de jubilats que al cap d’una estona comencen a cantar apassionadament!

Sé que potser no he fet el millor parlant d’aquest dos temes en un mateix post, però explicant-ho així avanço un pas més en la meva descripció dels contrasts urbanístics a la ciutat de Seül, també incloc el contrast en l’oci coreà, i que fa reafirma la idea de la societat coreana com la societat dels contrasts.

una abraçada i visca el Barça campió!!!