Seoraksan i Sokcho: la costa est!

Ei companys!!

Us vaig prometre les fotos i l’explicació de la meva excursió a la illa de les meravelles. S’ha fet espera, ho sé, però espero que us agradi l’aventura!

Posem-nos en situació: l’últim post era de divendres a la nit a punt de començar un pont de tres dies que teniem intenció de passar-lo a una petita i solitària illa del sud de Corea, que una amiga autòctona, Da Eun Kim,  m’havia recomanat com a una del joies del país.

Ens vam llevar a les 6 del matí per agafar un bus que anava directe fins al port més proper a la illa, el viatge havia de durar 5.30 hores, penseu que era ben bé a l’altre punta de la península. Però ja se sap que les coses no surten com un s’ho espera, així que al arribar a la estació de busos a les 7 ens van dir que no quedaven places…així que vam pensar ràpid un pla B. i vam agafar un bitllets que ens duien a la costa est, a Sokcho, lloc famós per a les platges de sorra fina, el lloc d’estiueig preferit del coreans. A més està molt a prop del parc natural de Seoraksan, que diuen que és el més espectacular de Corea…i així ho penso jo també!

El trajecte va durar 3.30 hores i vam tenir temps de refer els plans i pensar que faríem durant el cap de setmana. Per cert, els companys de viatge eren l’Audrey, la Fanny i el Benoit! Teniem ganes de caminar pel parc natural així que vam decidir anar-hi directament. Teniem intenció de començar a caminar a la tarda i dormir en una de les cabanyes que hi ha repartides pel parc, on et deixen dormir per 5 euros, i continuar caminant l’endemà al matí! Penseu que és un parc natural enorme, que pots trigar més de 12 hores en arribar al pic i tornar, per això hi ha molts coreans que comencen a caminar de nit i tot! Per cert a l’entrada del parc hi ha un espectacular buda de més de 12 metres d’altura.

Segon problema que ens vam trobar, no hi havia places a cap de les cabanyes del parc! Resulta que al ser un pont de tres dies, tot els coreans havien tingut la mateixa idea que nosaltres…però no ens vam rendir i vam decidir per majoria simple que faríem bivac quan estiguéssim cansat de caminar! Mireu la foto de la nostra habitació! Per sort no ens va atacar cap dels tigres que diuen alguns excursionistes que veuen de tant en tant. El següent dia vam caminar tan com va poder…tot veient paisatges extraordinaris! I a les sis de la tarda tornaven a ser davant del buda! Havia estat molt bé, però aquest cop per majoria absoluta, vam decidir no tornar a dormir al parc!

    

Vam anar cap a Sokcho la ciutat turística de platja, vam gaudir d’unes cloïsses a la planxa, i vam decidir dormir a la platja, que tenia pinta de ser més còmode que la roca de la nit anterior. La veritat és que llevar-se amb l’escalfor del sol matiner i la remor del mar és un regal de la mare terra!

El matí següent vam dedicar-lo a passejar per Sokcho tot topant-nos amb coses curioses com ara aquest remolcador que permetia travessar el canal i anar d’un costat a l’altre de la ciutat. A mitja tarda vam agafar l’autobús per tornar…i vam sofrir l’operació tornada d’un pont de tres dies d’una metròpolis de més de 20 milions d’habitants…només dir-vos que el viatge de 3.30 hores va durar 8 h…riu-te’n del embussos del peatge de l’AP-7. Però en fi, que com que el cap de setmana havia anat tan bé, el viatge de tornada només queda com una anècdota més!

Bé doncs aquí acaba el relat, espero que us hagi agradat i que us quedeu amb la idea que encara que Corea sigui un país molt dens i que sembli que tot són ciutat grises, també amaga molt tresors naturals i increïbles que intentaré descobrir!