Adeu Korea!

Estic a l’aeroport…m’esperen altre cop 14 hores de vol…per tornar a ser a terres conegudes

I la veritat és que el sentiment es força estrany! Fa un parell de setmanes tenia moltes ganes de tornar a casa, tornar a veure els amics i familia, i sobretot deixar de menjar arròs i sopes d’alga. Hagués pagat molt per agafar el vol a mitjans d’agost…

Però la veritat és que ara mateix tots aquests sentiments ja m’ha abandonat…i només penso en que probablement passarà molt de temps fins que no torni a trepitjar a aquesta terra que ara abandono, que m’ha brindat un munt d’experiències, aventures i amics, i que m’ha fet acumular un munt de records.

La veritat és que al veure tant a prop el final em venen al cap tot allò positiu de la meva estada i a la vegada penso en com era la meva vida a Catalunya amb les seves coses bones però a la vegada amb els seus inconvenients. La meva estada a Corea era molt i molt dinàmica, i al mateix temps modelable, vull dir res estava fixat i jo mateix em podia anar inventat el dia a dia, si no em m’agradava el café d’un bar en buscàvem un altre, o si alguna persona et deixava de fer el pes, intentaves conèixer d’altres…Tinc la sensació que torno a una vida on tot està més o menys escrit i que probablement trigaré en trobar-me en alguna situació que em sorprengui!

Suposo que la nostàlgia és un sentiment que acostuma aparèixer en aquestes ocasions i que segurament quan torni a provar les croquetes de la mare, o quan torni a estar a la Coca amb els amics, o pugui abrasar a les meves germanes, desapareixerà a poc a poc i apareixerà el sentiment del dolç records de sis mesos de somni.

M’agradaria poder definir la meva estada, per poder fer un post bonic per dir a deu a Corea com es mereix..però es molt difícil descriure l’aventura amb poques paraules. De fet m’en ve una a la ment ‘APRENDRE’…si! Crec que aquesta descriure una part molt important! Tinc la sensació que he aprés un munt, i no parlo del aprenentatge acadèmic..sinó l’aprenentatge de la vida!I per posar-vos un exemple fàcil i descriptiu: qui pot dir que sap com comportar-se davant una crisis nuclear? Sembla de pel·lícula, però com sabeu és la realitat! De la mateixa manera que una de les coses que més he aprés és a obrir la ment, a comprendre i entendre una societat i cultura tan distant a la nostra.

En fi no sé si serà el meu últim post…perquè soc conscient que us vaig dir que us passaria algunes fotos del meus viatges per Asia, així que algun dia d’aquest, quan torni a estar tranquil al escriptori de la meva habitació a Cardedeu escriuré una mica més, per anar acabant de completar el meu blog de viatge.

Fins d’aquí a algunes hores o fins a la propera (que espero que sigui aviat) al que us deixo a Corea!